Sagrament de l’Orde

Fou el mateix Jesús qui va instituir la nit del Dijous Sant el sagrament de l’Orde: “El sagrament de l’Orde comunica “un poder sagrat”, que no és altre que el de Crist. Per tant, l’exercici d’aquesta autoritat s’ha de mesurar segons el model del Crist que per amor es va fer el darrer i el servidor de tots. El Senyor digué clarament que la cura del seu ramat era una prova d’amor a ell” (Catecisme de l’Església Catòlica 1551).

“El ministeri eclesiàstic establert per Déu és exercit per diversos ordes, que ja des de l’antigor s’anomenen bisbes, preveres i diaques (Lumen Gentium 28).

Aquests són els tres graus del sagrament de l’Orde, i tots tres estan disposats per a servir, perquè l’autoritat a l’Església no és poder, sinó servei. En una democràcia, l’autoritat representa el poble, però en l’Església l’autoritat, encara que indignament, representa Déu mateix, que ens va ensenyar per Crist que no hem vingut a ser servits sinó a servir.

Com ens recorda el Catecisme de l’Església Catòlica en el número 1547, “mentre que el sacerdoci comú dels fidels es realitza en el desplegament de la gràcia baptismal, vida de fe, d’esperança i de caritat, vida segons l’Esperit, el sacerdoci ministerial està al servei del sacerdoci comú, és relatiu al desplegament de la gràcia baptismal de tots els cristians. És un dels mitjans pels quals el Crist no cessa de construir i conduir la seva Església. Per això és transmès per un sagrament propi, el sagrament de l’Orde”.

Els diaques són ordenats per al servei, no per al sacerdoci, i són imatges vives i sacramentals del Crist servidor. Els preveres i els bisbes –aquests tenen la plenitud del sacerdoci– estan ordenats pel sacerdoci, configurats a Crist sacerdot i actuen en nom seu “in persona Christi” en virtut de la imposició de mans i de la pregària d’ordenació.

La gran tasca dels bisbes i preveres, sobretot, és la d’acostar la gent a Crist, presidir els sagraments, sobretot l’Eucaristia i la Penitència i exercint sempre la caritat, tot en nom de Jesucrist.

Com se celebra el Sagrament de l’Orde
  1. En l’ordenació de bisbe, cal que siguin com a mínim tres els bisbes ordenants, per tal d’assegurar la successió apostòlica. S’ha de fer, generalment, a l’església catedral, l’església pròpia del bisbe. S’inicia amb els ritus introductoris de la missa, seguits de la litúrgia de la Paraula. Després de la proclamació de l’Evangeli té lloc la presentació del candidat i la lectura de la butlla papal per la qual es nomena l’ordenant com a bisbe de la seva diòcesi, tot ensenyant aquesta butlla –pergamí– al Col·legi de consultors de la diòcesi i a l’assemblea. Després de l’homilia, té lloc la litúrgia del sagrament, amb un interrogatori per part de l’ordenant principal i segueix la postració a terra amb el cant de la lletania dels sants; segueix la imposició de mans per part de tots els bisbes presents i seguidament té lloc la pregària d’ordenació en la qual el candidat té damunt el seu cap el llibre dels Evangelis sostingut per dos diaques. Finalitzada la pregària d’ordenació, té lloc el lliurament de les insígnies episcopals: en primer lloc, l’evangeliari, després l’anell, després la mitra i finalment el bàcul. Seguidament seu a la seva càtedra i pren possessió, d’aquesta manera, de la seva diòcesi. La celebració segueix amb la litúrgia de l’Eucaristia. Abans de finalitzar la celebració, el nou bisbe recorre la nau de la catedral beneint l’assemblea i acompanyat de dos bisbes. Finalment, fa la seva primera al·locució i dóna per primera vegada la benedicció solemne a la seva diòcesi.
  2. L’ordenació de prevere té lloc dins una celebració de l’Eucaristia, però amb el ritu propi del sagrament: així, després de la proclamació de l’Evangeli té lloc la presentació del candidat mentre que el bisbe pregunta sobre la seva idoneïtat. Després de l’homilia té lloc l’interrogatori i la postració a terra durant la lletania dels sants. A continuació, té lloc la imposició de mans per part del bisbe –només el bisbe que presideix– i de tots els preveres presents, seguida de la pregària d’ordenació. Finalitzada aquesta pregària, té lloc la imposició de l’estola en forma presbiteral i la casulla, seguida de la unció amb el sant Crisma a les palmes de les mans, el lliurament de la patena i del calze i el bes de pau per part del bisbe i dels preveres presents. Finalment, la missa segueix com de costum.
  3. L’ordenació de diaca té lloc dins la celebració eucarística, amb el ritu propi del sagrament: després de la proclamació de l’Evangeli, té lloc la presentació del candidat mentre que el bisbe pregunta sobre la idoneïtat del candidat. Després de l’homilia té lloc l’interrogatori i la postració a terra durant la lletania dels sants. A continuació, té lloc la imposició de mans per part del bisbe –només el bisbe que presideix– i prou, seguida de la pregària d’ordenació. Finalitzada aquesta pregària, té lloc la imposició de l’estola en forma diaconal i la dalmàtica, el lliurament dels Evangelis i el bes de pau per part del bisbe i dels diaques presents. Finalment, la missa segueix com de costum.
Coses a tenir en compte

L’ordenació s’ha de fer dins una celebració eucarística, si pot ser millor en diumenge i a l’església catedral, l’església mare de la diòcesi, per tal de donar sentit a la comunió eclesial i diocesana que es reuneix en diumenge, el dia del Senyor, i acompanyar l’ordenat com a comunitat cristiana que som.

Si hi ha més bisbes presents en una ordenació presbiteral o diaconal, només el bisbe que presideix –normalment el bisbe diocesà– imposa les mans, ja que és el propi bisbe qui ordena i no els altres, que quedaria confós amb l’ordenació episcopal.

El que confereix el sagrament és la imposició de mans i la pregària d’ordenació.