També al segle IV: el Nadal i l’Epifania

315 Tambe al segle IV

Juntament amb la Quaresma, la Setmana Santa, l’Ascensió i la Pentecosta, de què parlem en un altre apartat, en el segle IV té lloc també la incorporació de les festes del Nadal i l’Epifania. Totes els temps i festes que s’havien incorporat fins a aquell moment giraven entorn de la Pasqua i per tant depenien de les variacions del dia de Pasqua, que es calcula segons el calendari lunar. Ara, aquestes noves festes es fixen en unes dates concretes del calendari solar. I això fa que, mentre totes les altres celebracions varien de data cada any, les del cicle de Nadal, en canvi, són en un dia fix.

¿Com neixen aquestes festes? Feia ja temps que a dintre la comunitat cristiana s’havia anat obrint pas el desig de celebrar l’inici de la presència del Senyor enmig de la història humana. I al segle IV aquest desig passa ja a concretar-se en el calendari litúrgic. Eren èpoques de discussions dures amb els arrians, que negaven la divinitat de Jesús, i per tant celebrar que Déu s’havia fet home era una manera de reivindicar joiosament aquesta divinitat qüestionada. I juntament amb això, hi havia també el fet que en els dies del solstici d’hivern se celebraven a molts llocs festes en honor del Sol, considerat com una divinitat pel sector de la població que encara continuava en el paganisme. De manera que situar en els dies d’aquestes festes del Sol la celebració de la vinguda al món del Sol veritable, Jesús, era una bona forma d’unir-ho tot: l’afirmació de la divinitat de Jesús, i la reivindicació de la fe cristiana davant el paganisme.

I així és com neix, a Roma, la festa de Nadal, el 25 de desembre, i a l’Orient, la festa de l’Epifania, el 6 de gener. Totes dues festes celebren el mateix: que Déu s’ha fet home en aquell infant de Betlem, que Déu ha vingut a compartir la nostra història humana, i que s’ha volgut manifestar com a llum i vida per a tothom.

Amb el temps, però, i a mesura que les diverses litúrgies van incorporar totes dues festes, la del 25 de desembre va agafar més el caràcter de festa del naixement de Jesús i la manifestació als pastors, i la del 6 de gener la de manifestació de Jesús a tots els pobles de la terra, representats en aquells savis estrangers que arriben de l’Orient.