Les Laudes

5 3 laudes

Com ens recorda l’Ordenament General de la Litúrgia de les Hores, les laudes (matinals) són destinades i ordenades a santificar el temps del matí, com es pot veure en molts dels seus elements. Aquesta índole de pregària matinal, l’expressa molt bé sant Basili el Gran amb aquestes paraules: “Al matí preguem perquè les nostres ànimes i els primers actes del nostre pensament siguin per a Déu i no pensem altra cosa abans d’haver-nos alegrat amb el record de Déu, tal i com està escrit: Quan recordo allò que Déu ha fet, sospiro i no hem de començar el treball abans de fer el que diu el salm: Senyor, escolteu el meu clam a trenc d’alba; us exposo el meu plet de bon matí i em quedo esperant”.

Aquesta Hora, que se celebra amb la primera llum del dia, ens recorda la resurrecció de Jesús, el Senyor, que és llum veritable, que il·lumina tots els homes i el “Sol de justícia” “que ve del cel”. Tot això fa comprendre l’advertiment de sant Cebrià: “Hem de pregar al matí per celebrar la resurrecció del Senyor amb la pregària matinal”.

Estructura

Les Laudes comencen amb el vers introductori: “Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. Senyor, veniu a ajudar-nos”, seguit del “Glòria al Pare”, amb el “Com era”, i l’al·leluia (que no es diu en temps de Quaresma). Tot això s’omet als Laudes, quan els precedeix immediatament l’Invitatori.

A continuació es canta un himne adient. L’himne és escollit de manera que doni a cada Hora o festa el to apropiat, sobretot en la celebració amb poble, i faci més planera i agradable l’entrada a l’oració. Després de l’himne es diu la salmòdia. D’acord amb la tradició de l’Església, la salmòdia de Laudes consta d’un salm matinal, un càntic de l’Antic Testament i un altre salm de lloança. Després de la salmòdia es fa la lectura, la breu o una de més llarga.

La lectura breu se selecciona segons el dia, el temps o la festa; s’ha de llegir i escoltar com una veritable proclamació de la Paraula de Déu, que ens recalca un pensament sagrat i ens ajuda a entendre millor alguna frase breu que en la lectura continuada de les Escriptures fàcilment ens passaria per alt. Les lectures breus són diferents cada dia del cicle de les quatre setmanes. Sempre, però sobretot en la celebració amb el poble, es pot escollir lliurement una lectura bíblica més llarga, prenent-la de l’Ofici de Lectura, o de les de la missa, especialment d’aquells textos que, per qualsevol motiu, no han pogut ser llegits.

En les celebracions amb el poble, si sembla oportú, pot afegir-s’hi una breu homilia que expliqui la lectura. Després de la lectura o de l’homilia, si sembla oportú, es pot fer una estona breu de silenci. Com a resposta a la Paraula de Déu, hi ha el cant responsorial o responsori breu, que pot ser omès, quan sembli oportú. També pot ser substituït per altres cants de la mateixa índole i finalitat, mentre siguin degudament aprovats amb aquest fi per la Conferència Episcopal.

Després es diu, amb solemnitat, el càntic evangèlic amb la seva antífona, en el cas de Laudes, el càntic de Zacaries (o Benedictus). Aquest càntic, confirmat per un ús antiquíssim i popular de l’Església romana, expressa la lloança de la redempció i l’acció de gràcies. L’antífona corresponent a aquest càntic s’indica segons el dia, el temps o la festa.

Acabat el càntic, a Laudes es fan unes pregàries per consagrar al Senyor les obres del dia. Després de les pregàries, tots diuen el Parenostre. Acabat el Parenostre, es diu l’oració conclusiva, que figura en el cicle de les quatre setmanes per a les fèries de durant l’any i en el propi per als altres dies.

Després, si el que presideix és el bisbe, acomiada el poble i el beneeix com s’indica a l’Ordinari d’aquesta celebració. Si és un prevere o un diaca, acomiada el poble amb la salutació: “El Senyor sigui amb vosaltres” i la benedicció, com a la missa. Després afegeix: “Germans, aneu-vos-en en pau”, i es respon: “Donem gràcies a Déu”. Quan no presideix un ministre ordenat, la celebració acaba amb la invocació: “Que el Senyor ens beneeixi, ens guardi de tot mal i ens dugui a la vida eterna”.