La Unció dels malalts

4 6 uncion

Ben aviat, la comunitat cristiana primitiva va expressar la cura pastoral dels malalts en les paraules de la carta de sant Jaume (5,13-16). Aquestes consignes han esdevingut al llarg de la història de l’Església, la norma litúrgica de la unció dels malalts i la teologia de la unció, tot i que no en parli explícitament.

“Si algú de vosaltres sofreix, que pregui. Si està content, que canti lloances a Déu. Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els preveres perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i que preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès. Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa” (Jaume 5,13-16).

Com assenyala el Ritual de la Unció i la cura pastoral dels malalts, la persona malalta “en la seva integritat rep ajut per a la salvació, s’anima amb la confiança en Déu i esdevé fort contra les temptacions del maligne i l’ansietat de la mort, fins a poder no solament tolerar els mals, sinó combatre’ls i aconseguir la salut si convé per a la seva salvació; li dóna, a més, si cal, el perdó dels pecats, i porta a terme el camí penitencial del cristià” (núm. 6).

Com se celebra

S’inicia amb uns ritus introductoris, com són una salutació litúrgica, seguida –si es vol– de l’aspersió i unes paraules inicials i s’acaba aquesta part amb l’acte penitencial. A continuació té lloc la litúrgia de la Paraula. Acabada la breu homilia, té lloc la litúrgia del sagrament, començant amb una pregària pel malalt, la imposició de les mans en silenci sobre el cap del malalt, la pregària després de la imposició de les mans (si es vol), l’acció de gràcies sobre l’oli (o benedicció), la santa unció al front i a les mans, la oració després de la unció i els ritus conclusius amb el Parenostre i la benedicció final.

La fórmula de la santa unció diu: “Que per aquesta santa Unció i per la seva gran misericòrdia el Senyor t’ajudi amb la gràcia de l’Esperit Sant (Amén). Perquè, alliberat dels pecats et salvi i bondadosament alleugi les teves sofrences (Amén)”.

Coses a tenir en compte

La unció cal donar-la a aquelles persones que estan en perill per raó de malaltia o ancianitat. Per tant, en perill de mort.

Es pot repetir la unció: sigui perquè el malalt es refà després de rebre’l i més tard torna a recaure, sigui perquè, en el curs de la malaltia, augmenta greument el perill.

També es pot administrar abans d’una operació quirúrgica ocasionada per una malaltia perillosa.

No s’ha d’administrar la unció a un malalt que ja és mort: el que cal fer és encomanar-lo a Déu perquè li perdoni els pecats i l’admeti al seu Regne.

Els ministres propis de la unció són el bisbe i el prevere.

La unció es fa amb oli d’oliva, beneït pel bisbe en el curs de la Missa Crismal.