L’últim temps: l’Advent

316 ultim temps

Ja a finals del segle IV i al llarg del segle V, a les Esglésies d’Hispània i de la Gàl·lia es van començar a muntar actes de preparació de la festa de Nadal, una mica en la línia de la preparació quaresmal per a la Pasqua. Però no va ser fins al segle VI que aquesta preparació es va organitzar litúrgicament, primer amb un cicle de sis diumenges i després amb un cicle de només quatre. És així com neix, doncs, el temps d’Advent, l’últim dels temps litúrgics que va aparèixer, i que uneix la preparació de la vinguda del Senyor a Betlem amb l’espera de la seva vinguda definitiva al final del temps.

Amb l’Advent, doncs, queda completat el cicle dels temps litúrgics que anomenem “forts”, és a dir, els que celebren algun aspecte o misteri de la nostra salvació. La resta de diumenges i la resta de setmanes formen el que s’anomena el “temps de durant l’any”, és a dir, el temps en què no se celebra cap fet concret de la història de la salvació.