La Confirmació

4 3 confirmacio

En primer lloc, és un nou pas en el camí cristià, un nou pas que confirma el que hem rebut en el Baptisme; ens uneix més plenament a Déu, ens fa viure més a fons la seva vida i cal la nostra resposta. En segon lloc, se’ns dóna l’Esperit Sant, perquè ens ompli del tot i ens faci semblants a Jesús. En tercer lloc, ens incorpora més plenament a l’Església (això es fa palès en el fet que el ministre d’aquest sagrament és el bisbe) i en quart lloc, ens envia a ser testimonis de Jesucrist i a portar arreu la seva Bona Nova, és a dir, ens porta a donar testimoni de la nostra fe.

Voler rebre la confirmació i preparar-s’hi és, per tant, una forma important de desitjar consolidar, fer més fort, el camí iniciat pel Baptisme. I de fet, el do de Déu que rebem en ser confirmats, té precisament aquest objectiu: que, de veritat, siguem més fondament i autènticament cristians, seguidors i testimonis de Jesucrist.

Celebració de la Confirmació

Té lloc dins una celebració de l’Eucaristia, si bé també està contemplat de fer-ho amb una celebració de la Paraula.

S’inicia amb la comunitat reunida: confirmands, pares, padrins, familiars, catequistes, mossens i el bisbe (o un delegat seu). Segueix amb la Litúrgia de la Paraula. Després d’escoltar l’Evangeli, té lloc la presentació dels qui es confirmen i segueix l’homilia. Un cop acabada l’homilia, té lloc la renovació de les promeses del Baptisme i la imposició de mans del bisbe, juntament amb la pregària sobre els confirmands tot invocant els dons de l’Esperit Sant. Segueix el moment central, que és la unció amb l’oli del sant crisma, tot dient: “Rep el signe del do de l’Esperit Sant”. Després ve la pregària universal, la Litúrgia de l’Eucaristia i finalment el comiat cap a la vida i la missió.

Coses a tenir en compte

És molt oportú que aquest sagrament tingui lloc per Pentecosta o bé primordialment en temps de Pasqua, ja que els sagraments brollen precisament d’aquest esdeveniment de la resurrecció de Crist. Amb tot, es pot celebrar en altres moments de l’any.

És imprescindible el sant Crisma, la matèria amb la qual se celebra aquest sagrament.

El ministre propi d’aquest sagrament és el bisbe, però si ell no pot, ho pot delegar en un altre sacerdot, normalment els vicaris generals o episcopals.

Finalment, els pares i padrins han de ser persones de fe que ajudin al confirmand a créixer en la fe cristiana i visquin coherentment la seva fe i, evidentment, han d’estar també confirmats.