L’Hora Menor

5 4 sexta

L’Hora d’entre dia (o Hora menor): Tèrcia, Sexta i Nona

Segons una tradició molt antiga, els cristians fonamentaren el costum de pregar determinats moments del dia, en forma privada, fins i tot enmig del treball, a imitació de l’Església apostòlica; aquesta tradició es va expressar de maneres diverses i, en el decurs dels segles, cristal·litzà finalment en formularis litúrgics. La praxi litúrgica oriental i occidental ha conservat l’oració de Tèrcia, Sexta i Nona, principalment perquè aquestes Hores enllaçaven amb el record de la passió del Senyor i de la primera predicació de l’Evangeli.

El Concili Vaticà II va determinar que es conservessin en l’Ofici coral les Hores menors, Tèrcia, Sexta i Nona. Cal que l’ús litúrgic de recitar les tres Hores es conservi per part d’aquells que menen vida contemplativa; s’aconsella també a tothom, especialment en l’ocasió d’un recés espiritual o de reunions pastorals.

Fora d’aquests casos, es pot escollir una sola d’aquestes tres Hores, la més apropiada a l’hora del dia en què es resa, de manera que es conservi la tradició de pregar durant el dia enmig del treball.

La disposició de les Hores de Tèrcia, Sexta i Nona té en compte els qui només celebren una Hora (“Hora d’entre dia”) i els qui per deure o per lliure elecció les celebren totes tres.

La Tèrcia, Sexta i Nona o l’hora d’entre dia es comença pel vers “Sigueu amb nosaltres” amb el “Glòria al Pare. Com era”, i fora del temps de Quaresma, amb l’al·leluia. Després es diu l’himne apropiat a l’Hora. Es recita a continuació la salmòdia, es fa la lectura breu i es diu el vers. L’Hora s’acaba amb l’oració conclusiva i, almenys en la celebració comunitària, amb l’aclamació “Beneïm el Senyor” i la resposta “Donem gràcies a Déu”.

A cada Hora s’assignen himnes i oracions que, d’acord amb la tradició, responguin al temps real, per facilitar millor la santificació de cada temps i moment; per això, els qui resen només una Hora han d’escollir els formularis que li són més propis. Les lectures breus i les oracions, a més, varien segons el dia, el temps o la festa.

Es proposen dues salmòdies: l’ordinària i la complementària. Si només es diu una Hora, es recita l’ordinària. Si se’n diuen més, en una de les Hores es recita l’ordinària i en les altres es pot emprar o bé la salmòdia complementària o bé, en una Hora, la salmòdia ordinària de la setmana anterior i, en l’altra Hora, la salmòdia ordinària de la setmana següent.

La salmòdia ordinària consta de tres salms, o de tres fragments de salms, quan serien massa llargs, que figuren al cicle de les quatre setmanes i tenen antífones pròpies, si no s’indica altra cosa al seu lloc. En les solemnitats, el Tridu Pasqual i els dies dintre l’octava de Pasqua, les antífones són pròpies i els salms es prenen de la salmòdia complementària, si no és que hi hagi salms especials o la solemnitat se celebri en diumenge, en el qual cas, els salms es prenen del diumenge de la setmana I.

La salmòdia complementària consta de tres ternes de salms, escollits d’entre els anomenats “salms graduals”.