Exèquies

4 9 exequias

Les exèquies són una celebració litúrgica en la qual acomiadem un germà cristià que ha mort i l’encomanem a Déu, perquè li perdoni els pecats i li concedeixi de viure eternament la resurrecció futura que esperem al costat de Déu.

L’Església, en les exèquies dels seus fills, celebra el misteri pasqual, per tal que els qui pel baptisme foren incorporats a Crist, mort i ressuscitat, arribin també amb ell a la vida eterna, primer amb l’ànima, que haurà de purificar-se per entrar al cel amb els sants, després amb el cos, que esperarà la benaurada esperança del retorn de Crist i la resurrecció dels morts. Per aquest motiu, l’Església ofereix pels difunts el sacrifici eucarístic de la Pasqua de Crist, i prega i celebra sufragis per ells, de tal manera que, comunicant-se entre si tots els membres de Crist, aquests demanen pels difunts l’auxili espiritual i, pels altres, el consol de l’esperança.

Les exèquies no són un sagrament, ja que els sagraments són pels vius, no pels morts.

Com se celebren les Exèquies

Es poden celebrar dins la celebració de l’Eucaristia, però també fora de la celebració de l’Eucaristia.

La celebració s’inicia a l’església amb la recepció del cos del difunt a la porta del temple i és conduit fins al peu del presbiteri, mirant cap a l’altar. Si el difunt és un bisbe o un prevere, el cos és col·locat mirant cap al poble. D’aquesta manera recordem que el bisbe o prevere presidia l’assemblea litúrgica i en el cas del laic difunt, assistia i participava en l’assemblea litúrgica, cadascú des del seu lloc. Seguidament s’encén el ciri pasqual, tot recordant l’esperança en la resurrecció que Crist ens porta. El ciri pasqual és col·locat als peus del difunt.

Després té lloc la Litúrgia de la Paraula, com és costum. Després de l’evangeli, té lloc l’homilia i seguidament la pregària dels fidels.

Si hi ha missa, segueix la Litúrgia de l’Eucaristia, com és costum, fins a l’oració de postcomunió. Després de l’oració de postcomunió, té lloc el ritu final. Si no hi ha missa, després de la pregària dels fidels es diu l’oració del Parenostre, i després el ritu final.

En aquest ritu final, en primer lloc, es fa una monició tot demanant a Déu el perdó dels pecats del difunt i seguidament se l’aspergeix amb aigua beneïda, tot recordant el seu baptisme i, si s’escau, se l’encensa, per recordar la seva dignitat de fill de Déu. Finalment, té lloc una llarga oració final en què es demana a Déu que obri les portes del cel al difunt i als qui estem aquí ens doni el consol i l’esperança.

Finalment, el cos del difunt és conduit al cementiri, on rep sepultura cristiana, i on serà bo fer una petita pregària.

Coses a tenir en compte

El color litúrgic de les exèquies és el morat, si bé també és possible fer servir el color negre. En l’octava de Pasqua el color és el blanc, així com en les exèquies d’infants.

El ciri pasqual ha d’estar col·locat als peus del difunt, no a l’ambó.

Cal que la celebració no estigui ofegada de molts cants que no tinguin a veure amb la fe cristiana ni tampoc amb massa parlaments, per tal que sigui una celebració senzilla però viscuda cristianament.

És recomanable que el qui presideix les exèquies ho faci amb un to acollidor i tenint en compte la situació de cada família. Una bona recomanació és anar a veure la família el dia abans.