La Penitència

4 5 Penitencia

La celebració de la Reconciliació, el sagrament de la Penitència, pot ser un moment important en la vida de cada cristià, ja que aquí estan en joc dos eixos bàsics de la vivència cristiana: el reconeixement que arrosseguem molta infidelitat al projecte d’amor que el Senyor ens encomanà, i la confiança ferma que la misericòrdia, el perdó i la gràcia que Déu vol donar-nos és més forta que la nostra infidelitat.

Perquè en el fons de la vida cristiana hi ha sempre la gran notícia de Jesucrist: la crida a convertir-nos, a canviar d’actitud, i la crida a reconèixer que tot el que tenim i som, totes les nostres forces per caminar, totes les nostres possibilitats de recomençar, les tenim gràcies a l’amor d’un Pare que mai es cansa d’acollir els seus fills. Això es veu reflectit des del mateix dia de la resurrecció del Senyor, quan s’apareix als apòstols i els saluda dient “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres… Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, quedaran sense perdó” (Jn 20,21-23).

Quan celebrem la reconciliació celebrem aquest amor del Pare que perdona i estima, i celebrem que aquest amor està allí, quan els cristians ens reunim com a Església, quan celebrem aquests signes de conversió i de perdó. En efecte, quan pequem es debilita la nostra relació amb Déu però també amb tota la comunitat i és per això que, com en el relat del fill pròdig, hem de reconèixer-nos pecadors i reconciliar-nos amb el Pare, que ens rep amb la seva abraçada de pau i de perdó, manifestat en la persona del prevere, que actua “in persona Christi” pel ministeri de l’Església.

Per tal que aquest moment sigui de veritat important, es necessiten dues coses: que la celebració (sigui individual o comunitària) resulti significativa i estigui ben feta, i que cadascú es prepari adequadament per a aquesta celebració, per tal d’accedir a ella valorant el sentit i la importància d’allò que es va a celebrar.

Com es celebra el sagrament de la Penitència

Hi ha tres formes per celebrar aquest sagrament: la primera forma és la confessió individual, la celebració individual del sagrament. La segona forma del sagrament és la que es realitza comunitàriament però de tal manera que cada un dels penitents s’acosti a un prevere per a confessar individualment els seus pecats i rep també individualment l’absolució. Aquest encontre comunitari, a més de mostrar més clarament que allò que se celebra es un acte d’Església, facilita el despertar dels sentiments de penediment i confiança en la força de l’amor de Déu. I hi ha una tercera forma, que es la reconciliació comunitària, amb confessió i absolució general. Aquesta última només es permet, segons el Codi de Dret Canònic, en casos greus, com per exemple en perill de mort o en cas de molta afluència de fidels i en canvi pocs ministres. No obstant, si se celebra en aquests casos extraordinaris aquesta forma tercera, és necessari rebre en un període de temps proper la confessió i absolució individual.

La primera forma, amb confessió i absolució individual, sovint ha quedat reduïda a la confessió dels pecats i l’absolució, però és recomanable llegir algun fragment de la Paraula de Déu. Comença amb una acollida del penitent, seguida de la lectura de la Paraula de Déu. Segueix la confessió dels pecats i l’acceptació de l’obra penitencial per part del penitent que, a més, haurà de fer una oració de contrició i finalment el prevere li imposa les mans i li dóna l’absolució. El ritu s’acaba amb l’acció de gràcies i el comiat del penitent.

La segona forma comença amb un cant apropiat, seguit d’una salutació i l’oració. Segueix la litúrgia de la Paraula, la confessió general dels pecats a mode d’oració, la confessió i absolució individual dels pecats, la lloança a Déu per la seva misericòrdia i l’oració final d’acció de gràcies i el ritu de conclusió.

La fórmula d’absolució diu així: “Que Déu, Pare misericordiós, que per la mort i la resurrecció del seu Fill, ha reconciliat el món amb ell mateix i ha comunicat l’Esperit Sant per perdonar els pecats, et concedeixi el perdó i la pau pel ministeri de l’Església. I jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant”.

Coses a tenir en compte

Si la confessió o declaració de les faltes és l’element característic de l’acte del penitent, tradicionalment s’assenyalen també dos altres actes que formen part de l’itinerari penitencial.

El primer és la contrició, és a dir, el dolor d’haver pecat. La forma més noble és quan el dolor prové del gran sentiment d’amor envers Déu i la valoració de la seva misericòrdia envers nosaltres. Però també es pot donar el cas que ens provoqui dolor el temor de les conseqüències del fet d’haver pecat. Déu se serveix de tot per apropar-nos al seu amor. L’altre element és la satisfacció o penitència, que té més sentit d’acció de gràcies i de símbol de bones disposicions futures.

I un últim element molt important és fer cada dia examen de consciència, és a dir, mirar a la llum de la Paraula de Déu la nostra vida de cada dia, els nostres actes, els nostres encerts i els nostres errors i encomanar-ho a Déu.