Al principi, només el diumenge

Sense missa.indd
Poster:  Diumenge el dia del Senyor de Misa Dominical editat pel CPL.

L’any litúrgic, com hem dit, no ens ve de l’època apostòlica, sinó que es va anar formant al llarg dels primers segles del cristianisme, a poc a poc. O sigui que la idea que potser algú podria tenir, en el sentit que des de bon començament la comunitat cristiana, dirigida pels apòstols, va organitzar al llarg de l’any les celebracions de la fe tal com ara les coneixem, no es correspon amb la realitat.

Al prinicipi de tot, i durant tot el primer segle de la vida de l’Església, els cristians es reunien cada setmana, el diumenge, per celebrar l’Eucaristia. Tots els diumenges eren iguals, i no hi havia cap festa especial. El diumenge era el dia en què celebraven l’Eucaristia, i vivien l’experiència comunitària de la presència del Senyor mort i ressuscitat en el pa i el vi que compartien. Aquelles reunions eren el punt de referència de les seves vides, i en elles escoltaven l’ensenyament dels apòstols, o llegien els seus escrits, pregaven junts, es refermaven mútuament en el compromís de seguir l’Evangeli, s’explicaven els uns als altres les dificultats amb què es trobaven, recollien diners pels necessitats, i tot culminava en l’acció de gràcies al Pare i la repetició de les paraules i els gestos de Jesús en el darrer sopar, a través dels quals el pa i el vi esdevenia per a ells l’aliment amb què s’unien amb Jesús i s’unien també els uns amb els altres.

La seva única celebració era, doncs, la celebració dominical. Segurament que, quan eren els dies de la Pasqua jueva, recordaven que era en aquelles dates quan el Senyor havia estat clavat en creu, i havia ressuscitat vencent els lligams de la mort. Però aquest record no es traduïa en cap celebració especial.