La Litúrgia de la Paraula

2 3 La liturgia de la ParaulaLa Litúrgia de la Paraula es basa en la proclamació i reflexió de la Paraula de Déu i varia segons sigui diumenge o solemnitat, o bé sigui festa, memòria o fèria.

En el primer cas, hi ha una primera lectura presa de l’Antic Testament –excepte en temps pasqual, en què es proclama els Fets dels Apòstols–. Segueix el salm responsorial, amb una resposta cantada de l’assemblea. Després es proclama la segona lectura, presa bàsicament de les cartes apostòliques del Nou Testament. Un cop finalitzada la segona lectura, posant-nos drets, cantem l’Al·leluia –per Quaresma es canta una aclamació en lloc de l’Al·leluia– i s’inicia una processó que anirà fins a l’ambó. Aleshores, es proclama l’Evangeli. En l’any A es proclama bàsicament Mateu, en l’Any B l’evangelista Marc i en l’any C sant Lluc.

Pel que fa als dies feiners (fèries), es proclama una primera lectura, que varia cada dos anys (any parell i any imparell) en el cas del temps de durant l’any, ja que les lectures dels temps forts (Advent, Nadal-Epifania, Quaresma i Pasqua) són les mateixes cada any, seguit del salm responsorial i de l’Evangeli. En temps pasqual, les lectures són del Nou Testament, principalment els Fets dels Apòstols i l’Apocalipsi. En les festes, memòries i fèries no hi ha segona lectura.

Un cop s’ha proclamat l’Evangeli, els ministres de la processó tornen als seus llocs i l’assemblea s’asseu. Aleshores, el celebrant fa l’homilia, que és el comentari i la reflexió de la litúrgia del dia, sobretot de la Paraula de Déu que hem escoltat en aquesta missa. La finalitat ha de ser una reflexió que aclareixi, interpel·li i estimuli a l’assemblea a perseverar en el camí cristià.

Quan el celebrant ha finalitzat la homilia, és oportú deixar uns instants de silenci per a la reflexió i per tal que la celebració eucarística tingui espais de silenci que compensin les estones de paraula i cant. Aleshores, l’assemblea recita la professió de fe, sigui el “Credo Apostòlic”, popularment conegut com a “breu” o el Credo “Niceno-constantinopolità”, conegut popularment com a “llarg”.

Quan finalitza la professió del símbol de la fe, es realitza la pregària universal o pregària dels fidels, que té una sèrie d’intencions que el diaca –si n’hi ha– o un laic o laica introdueix i el poble respon: “Us ho demanem, Senyor” o una resposta semblant. Les intencions de les pregàries poden ser variades, però es recomana de pregar almenys per l’Església i els seus pastors, pels pobres, pels governants i per l’assemblea reunida en aquesta eucaristia. El celebrant clou aquesta part amb una oració conclusiva. Un cop finalitzada, la gent seu i així acaba la Litúrgia de la Paraula, i es dóna pas a la Litúrgia de l’Eucaristia.