Els dies centrals de l’any

351 els dies centrals de l'any

Els dies centrals de l’any

Aquests dies són els més importants de tot l’any litúrgic, sobretot el Tridu Pasqual –Dijous Sant, Divendres Sant i Vetlla Pasqual–. Els altres dies anteriors en són una preparació.

La Setmana Santa té el seu pòrtic i el seu inici en el Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor. En ell, commemorem, en primer lloc, l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem on és aclamat pel poble com a rei d’Israel i beneït en nom del Senyor. Seguiran el Dilluns Sant, el Dimarts Sant i el Dimecres Sant, en què ens anirem preparant vers la passió, la mort i la resurrecció de Crist. Seguidament tindrem el Dijous Sant al matí i ja finalment, el Tridu Pasqual des de Dijous Sant al vespre fins el Diumenge de Pasqua de resurrecció.

Diumenge de Rams

És el dia que obre el pòrtic de la Setmana Santa, el Diumenge en què commemorem dos fets: l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble i, en segon lloc, la seva passió i mort en creu. D’aquí ve que aquest diumenge tingui dos títols: “Diumenge de Rams” i “Diumenge de la Passió del Senyor”.

La litúrgia d’aquest diumenge és molt variada i comença amb la benedicció dels rams o palmes i palmons, tot llegint l’evangeli que parla de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. En canvi, en l’eucaristia que segueix, contemplem la passió i la mort de Jesús, segons l’evangelista que toqui en cada cicle. El color dels ornaments és el vermell.

Dilluns Sant, Dimarts Sant, Dimecres Sant

Són les fèries de la Setmana Santa i no és permès de celebrar cap solemnitat, festa o memòria. Formen part de la Quaresma i els textos ens parlen dels preparatius per al sopar pasqual i l’anunci de la traïció de Jesús per part de Judes Iscariot. El color dels ornaments és el morat.

Dijous Sant (matí)

El Dijous Sant al matí no té missa ferial. Per tant, en les comunitats parroquials o conventuals no hi ha eucaristia, si bé sí que hi ha una sola missa en cada diòcesi: la Missa del Crisma o Missa Crismal. Se celebra a l’església catedral pròpia de cada diòcesi, presidida pel bisbe diocesà. En ella, el bisbe i els preveres renoven les seves promeses sacerdotals que van fer un dia en llurs ordenacions i, a la vegada, es beneeix l’oli dels catecúmens i l’oli dels malalts i es consagra el sant Crisma. Aquesta missa, però, si es veu convenient, es pot traslladar a un dels dies anteriors.

Dijous Sant (tarda)

El Dijous Sant a la tarda o al vespre ens reunim per commemorar el darrer sopar de Jesús, que és com un resum o una introducció a tot el que viurem els tres dies següents. Jesús, en aquell sopar darrer, mostra amb el signe del rentament dels peus quin era el sentit de la seva vida, i quin volia que fos el sentit de la vida dels seus deixebles: l’entrega total pels altres. I després, els deixa un altre signe que és una invitació a la fe i a la confiança: els dóna el pa i el vi anunciant-los que cada cop que es reuneixin i celebrin aquell mateix signe, ell es farà present enmig seu com a font de vida per sempre. Recordar i reviure aquests fets és una invitació a viure l’entrega de Jesús, a valorar l’Eucaristia i també el ministeri dels qui la presideixen, a posar l’amor per damunt de tot, a no oblidar mai la crida a servir els pobres. Al final de la celebració, reservem l’Eucaristia per a la comunió de demà, i aquest acte és per a tots una invitació a manifestar la nostra fe en la presència de Jesús.

Divendres Sant

El Divendres Sant commemorem la passió i la mort de Jesús. Ho fem, sobretot, mitjançant la celebració litúrgica d’aquest dia, que és una celebració de característiques especials. Avui, en efecte, no celebrem l’Eucaristia, perquè esperem poder celebrar-la amb tot el goig la Nit de Pasqua. El color de la celebració d’avui és el vermell, perquè no celebrem el funeral de Jesús, sinó el seu testimoni fidel fins al final. A la celebració, després d’una entrada en silenci, plena d’emoció i esperit de pregària, escoltem les lectures, entre les quals destaca la de la passió; després, fem la pregària universal, ben àmplia i oberta al món sencer; després, en el moment central de la celebració, adorem amb fe i agraïment la creu de Jesús; i finalment combreguem del pa consagrat ahir. Avui és un dia, doncs, per refermar la nostra adhesió al camí de Jesús, el nostrre convenciment que només en ell trobem la salvació, i la nostra solidaritat amb tots els dolors que tants homes i dones pateixen en aquest món nostre.

Dissabte Sant

Avui és el dia del silenci i de l’espera. Jesús és al sepulcre, i tota l’Església acompanya el seu Senyor que ha entrtegat la vida, amb la confiança que aquesta vida donarà un fruit inesgotable. Avui és el dia, diuen els textos antics, en què Jesús “davallà als inferns”: no ens volen dir que Jesús va anar al lloc dels condemnats, sinó que, antigament, la paraula “inferns” es referia al lloc on els morts esperaven alguna llum que els alliberés. Jesús baixa al lloc de la mort, com tots els homes i dones, però la seva baixada és per cridar tothom a iniciar una nova vida, la vida nova de la resurrecció.

Vetlla Pasqual

Aquesta és la gran nit, la mare de totes les vigílies, la missa més important de l’any. En ella commemorem la resurrecció de Jesucrist. S’inicia amb el temple a fosques i es beneeix el foc nou fora de l’església i es marca el ciri pasqual, el qual és il·luminat amb el foc nou i, a partir d’ell, s’il·luminen les candeles que l’assemblea porta. Acte seguit s’inicia la processó fins a l’interior del temple, amb la llum del ciri pasqual i el fum de l’encens, que recuerda la columna de foc i la columna de núvol en que el poble d’Israel feia la seva travessia pel desert, camí de la terra promesa. Seguidament té lloc el cant del pregó pasqual, que fa un elogi, no de la resurrecció sinó d’aquesta nit santíssima i del ciri en sí mateix.

La segona part de la Vetlla Pasqual és la litúrgia de la Paraula, amb un total de set lectures del Antic Testament, amb un salm i una oració. Després de la setena lectura té lloc el cant del glòria i s’encenen els llums de l’església i es toquen les campanes, per tal d’anunciar que Jesucrist ha ressuscitat. A continuació es llegeix la lectura del Nou Testament i es canta solemnement el cant de l’Al·leluia, amb un salm. Finalment es proclama l’evangeli i seguidament l’homilia.

La tercera part d’aquesta celebració és la litúrgia de l’aigua o del baptisme. En ella beneïm les fonts baptismals i l’aigua, renovem les promeses baptismals, si es dóna el cas té lloc la recepció dels sagraments de la iniciació cristiana i finalment som aspergits amb l’aigua beneïda com a renovació del nostre baptisme i finalitza aquesta part amb la pregària dels fidels.

Finalment, la quarta part de la Vetlla Pasqual és la litúrgia de l’Eucaristia, la més important de l’any, en què el Senyor ressuscitat es fa aliment de vida per al seu poble. La celebració finalitza amb el comiat “Aneu-vos-en en pau” tot afegint “al·leluia, al·leluia” i l’assemblea respon “Donem gràcies a Déu, al·leluia, al·leluia”. I així s’acomiadarà al poble fins al segon diumenge de Pasqua i finalment el diumenge de Pentecosta.

Diumenge de Pasqua

És la missa solemne de la resurrecció del Senyor, tot i que la més rellevant i important és la de la nit. En ella llegim el relat de la resurrecció segons sant Joan. Abans de l’al·leluia es canta o llegeix la seqüència de Pasqua.