Les Vespres

5 4 vespres

Com en les Laudes, les Vespres, com a pregària del capvespre, és considerada per una venerable tradició de l’Església com l’eix de l’Ofici diari i, per això, han de ser tingudes i celebrades com les Hores principals.

Les Vespres se celebren en fer-se fosc i quan mor el dia, a fi de “donar gràcies per tot el que hem rebut o que hem fet rectament”. Recordem també la redempció, per mitjà de l’oració que aixequem “com l’encens a la presència del Senyor” i en la qual “alcem les mans com l’ofrena del capvespre”.

Això mateix es pot entendre més espiritualment “d’aquell sacrifici vespertí que fou lliurat pel nostre Salvador mentre sopava amb els Apòstols, quan va iniciar els misteris sagrats de l’Església, o que ell mateix va oferir al Pare per tot el món a la tarda del dia següent, sacrifici que inaugurava l’etapa darrera de tota la història”. I, perquè sapiguem centrar la nostra esperança en aquella llum que no té posta, “preguem i demanem que vingui sobre nosaltres la llum, demanem que torni el Crist i ens doni la gràcia d’una llum eterna”.

Per fi, en aquesta Hora, diem a l’uníson amb les Esglésies orientals: “Joiosa llum santa, que ens portes la glòria del Pare del cel immortal, Déu i Salvador Jesucrist. El sol ja s’ha post avui, però veient en el vespre la vostra llum, lloem tots el Pare i el Fill i el Sant Esperit de Déu”.

Estructura

Té, pràcticament, la mateixa estructura que les Laudes. Així doncs, comencen amb el vers introductori: “Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. Senyor, veniu a ajudar-nos”, seguit del “Glòria al Pare”, amb el “Com era”, i l’al·leluia (que no es diu en temps de Quaresma).

A continuació es canta un himne adient. L’himne és escollit de manera que doni a cada Hora o festa el to apropiat, sobretot en la celebració amb poble, i faci més planera i agradable l’entrada a l’oració. Després de l’himne es diu la salmòdia. D’acord amb la tradició de l’Església, la salmòdia de Vespres consta de dos salms, o dos fragments d’un salm més llarg, apropiats a l’Hora i a la celebració amb el poble, i d’un càntic de les Cartes dels Apòstols o de l’Apocalipsi. Després de la salmòdia es fa la lectura, la breu o una de més llarga.

La lectura breu se selecciona segons el dia, el temps o la festa; s’ha de llegir i escoltar com una veritable proclamació de la Paraula de Déu, que ens recalca un pensament sagrat i ens ajuda a entendre millor alguna frase breu que en la lectura continuada de les Escriptures fàcilment ens passaria per alt. Les lectures breus són diferents cada dia del cicle de les quatre setmanes. Sempre, però sobretot en la celebració amb el poble, es pot escollir lliurement una lectura bíblica més llarga, prenent-la de l’Ofici de Lectura, o de les de la missa, especialment d’aquells textos que, per qualsevol motiu, no han pogut ser llegits.

En les celebracions amb el poble, si sembla oportú, pot afegir-s’hi una breu homilia que expliqui la lectura. Després de la lectura o de l’homilia, si sembla oportú, es pot fer una estona breu de silenci. Com a resposta a la Paraula de Déu, hi ha el cant responsorial o responsori breu, que pot ser omès, quan sembli oportú. També pot ser substituït per altres cants de la mateixa índole i finalitat, mentre siguin degudament aprovats amb aquest fi per la Conferència Episcopal.

Després es diu, amb solemnitat, el càntic evangèlic amb la seva antífona, que en el cas de Vespres és el càntic de Maria (o Magníficat). Aquest càntic, confirmat per un ús antiquíssim i popular de l’Església romana, expressa la lloança de la redempció i l’acció de gràcies. L’antífona corresponent a aquest càntic s’indica segons el dia, el temps o la festa.

Acabat el càntic, es diuen unes pregàries d’intercessió. Després de les pregàries, tots diuen el Parenostre. Acabat el Parenostre, es diu l’oració conclusiva, que figura en el cicle de les quatre setmanes per a les fèries de durant l’any i en el propi per als altres dies.

Després, si el que presideix és el bisbe, acomiada el poble i el beneeix com s’indica a l’Ordinari d’aquesta celebració. Si és un prevere o un diaca, acomiada el poble amb la salutació: “El Senyor sigui amb vosaltres” i la benedicció, com a la missa. Després afegeix: “Germans, aneu-vos-en en pau”, i es respon: “Donem gràcies a Déu”. Quan no presideix un ministre ordenat, la celebració acaba amb la invocació: “Que el Senyor ens beneeixi, ens guardi de tot mal i ens dugui a la vida eterna”.