Què és l’Advent

321 Que es l'Advent

Sentit

“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol”. I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la Quaresma envers la Pasqua. En un principi constava de sis diumenges, si bé foren reduïts als quatre actuals que coneixem. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.

Desenvolupament

L’Advent comença en la nostra litúrgia romana quatre diumenges abans de Nadal. Això fa que no tingui sempre la mateixa extensió, perquè el dia de Nadal –25 de desembre– no és un dia fix de la setmana. Per tant, l’Advent s’inicia segons cada any en el diumenge que s’escau entre els dies 27 de novembre i 3 de desembre. Té, això sí, quatre diumenges, cada un amb una temàtica concreta: així, en el primer diumenge, el fil conductor és l’última vinguda de Jesús, al final dels temps i la crida a estar en actitud vigilant; el segon i el tercer diumenges tenim com a protagonista a Joan Baptista, el precursor de Jesús, que ens anuncia la seva vinguda i ens convida a preparar-li el camí; i el quart diumenge contemplem ja la immediatesa del Nadal amb la figura de Maria, la Mare de Déu i també a sant Josep, el seu espòs.

Cal dir, també, que l’Advent es divideix en dues parts: la primera va del primer diumenge d’Advent fins el dia 16 de desembre i la segona part va del dia 17 de desembre al dia 24 de desembre. La primera part té un to marcadament escatològic, és a dir, d’anunci del final dels temps i la nostra consegüent actitud de vigilància i la segona part té un to marcadament nadalenc, ja que contemplem els anuncis dels naixements de Jesús i de Joan Baptista. L’Advent finalitza amb l’hora nona del dia 24 de desembre, a mitja tarda.

En la vida cristiana

L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, almenys, cinc actituds de cara el temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”) i la paciència (treballar constantment malgrat costi). Són actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda definitiva del Salvador. L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.