Les lectures dels diumenges de Pasqua

312 Les lectures dels diumenges de Pasqua

Cicle A

Les lectures triades per al cicle A formen, en conjunt, una descripció fonamental de la comunitat primitiva.

Pel que fa a les primeres lectures, en el diumenge segon podem veure la presència i misteriosa activitat congregadora del Senyor. Els dos diumenges següents estan dedicats a la construcció de la comunitat; aquesta es forma a partir de la predicació de Pere referent a Jesús, compliment de les Escriptures (diumenge tercer), a la que respon la fe i conversió i el baptisme, pel qual creix la comunitat (diumenge quart). En el diumenge cinquè hi veiem l’estructura ministerial de la comunitat (els apòstols, els set col·laboradors) i el diumenge cinquè hi veiem la formació de la nova comunitat de Samaria i la comunicació de l’Esperit per mitjà dels apòstols. Per tant, hi veiem els agents decisius del creixement de la comunitat: l’Esperit i els apòstols.

Pel que fa a les segones lectures, fem una lectura contínua de la Primera carta de sant Pere, que ens parla de l’exhortació a la vida cristiana en un món advers. Només en el diumenge quart s’interromp aquesta lectura contínua, per tal d’enllaçar la segona lectura amb l’evangeli del bon pastor. En el diumenge segon ens parla de la vida regenerada, fruit de la resurrecció del Senyor. El diumenge tercer es centra en l’actitud del cristià, amb un respecte amorós i filial a Déu. En el quart diumenge ens parla de les dificultats del cristià, les quals ens uneixen més a Crist, bon pastor. El cinquè diumenge parla del fet que la comunió amb Crist es fa en comunitat i el diumenge sisè que aquesta comunió amb Crist ha de comportar en nosaltres el testimoni d’esperança i no de covardia.

Finalment, en els evangelis, contemplem les aparicions de Jesús, el Pastor, la comunió de vida amb Jesucrist, la promesa de l’Esperit i la pregària sacerdotal de Jesús. Així doncs, en el diumenge primer i segon, les aparicions de Crist ressuscitat no varien. En el segon diumenge veiem l’aparició de la tarda de Paqua i als vuit dies després, per tal de donar peu a una accentuació del sentit del diumenge cristià. En el tercer diumenge contemplem l’aparició als deixebles d’Emmaüs. El diumenge quart ens parla sempre del bon Pastor; el diumenge cinquè ens parla de Jesucrist com a camí, veritat i vida. Per la seva part, el diumenge sisè ens parla de la promesa de l’Esperit, el Defensor. Finalment, en el diumenge de l’Ascensió contemplem el final de l’evangeli de Mateu, la promesa de Jesús, que és present sempre en la comunitat fins a la fi dels temps.

Cicle B

En les primeres lectures, llegim els Fets dels Apòstols, centrats aquest cicle en la figura de Pere, tot llegint discursos seus els diumenges primer, tercer, quart i sisè. En el primer diumenge llegim el kerigma fonamental de Pere, la vida de Jesús, la seva mort i resurrecció i senyoria universal. En el segon diumenge contemplem la vida de la primera comunitat cristiana, sobretot la unitat que fa que no hi hagi pobres i els miracles dels apòstols. En el diumenge tercer i en el quart contemplem dos discursos de Pere: en el tercer diumenge els discurs adreçat al poble i en el quart el discurs adreçat als magistrats. En el cinquè diumenge entra en escena Saule, presentat per Bernabé i en el sisè diumenge contemplem l’arribada de l’evangeli als pobles pagans, amb la conversió i el baptisme del centurió Corneli. En els diumenges de l’Ascensió i la Pentecosta contemplem novament l’inici de les primeres comunitats.

La segona lectura és, en cinc dels diumenges de Pasqua, de la primera carta de Joan, la qual ens parla de l’encarnació de Crist i les conseqüències que això comporta per a la vida cristiana. Així doncs, en el primer diumenge llegim dues possibles lectures sobre les conseqüències de la Pasqua en el comportament cristià; en el segon, per la mort de Jesucrist hem nascut de nou i hem vençut el món; en el tercer, el cristià no ha de pecar i si peca, pot trobar perdó; en el quart, som fills de Déu i arribarem a ser semblants a ell; en el cinquè, el seu manament és que creguem i estimem, però Déu sempre és més gran i en el sisè, Déu és amor, Déu ens ha estimat primer. Finalment, per l’Ascensió llegim la sobirania de Crist i per Pentecosta, els dons de l’Esperit.

Pel que fa als evangelis, en el primer diumenge contemplem la descoberta del sepulcre buit amb Maria Magdalena, Pere i el deixeble anònim que “veié i cregué” i en el segon diumenge la doble aparició de Jesús als deixebles, primer sense Tomàs i al cap de vuit dies amb Tomàs. En el tercer diumenge, veiem l’aparició de Jesús al cenacle segons Lluc. En el diumenge quart contemplem el capítol 10 de sant Joan, amb la figura del bon pastor, en la clau que dóna la vida per les seves ovelles. En el cinquè i sisè diumenges llegim el capítol 15 de Joan: Jesús cep veritable, la unió amb ell, el fruit, l’amor, l’alegria, la missió. En el diumenge de l’Ascensió contemplem el final de l’evangeli de Marc i per Pentecosta, el do de l’Esperit Sant el mateix dia de la Pasqua.

Cicle C

En les primeres lectures, que són dels Fets dels Apòstols, contemplem com a fil conductor el testimoni dels apòstols: en el primer diumenge, Pere a casa de Corneli; en el segon diumenge, els que anaven creient s’anaven afegint a la comunitat eclesial; en el tercer diumenge, Pere davant del Sanedrí; en el quart i cinquè diumenges, Pau i Bernabé a Antioquia o Iconi i en el sisè diumenge hi trobem la problemàtica de la circumcisió dels pagans i la celebració, com a conseqüència, del Concili de Jerusalem.

En les segones lectures, seguim el llibre de l’Apocalipsi, des del diumenge segon fins al sisè. La breu selecció que llegirem d’aquest llibre ens ofereix testimonis del Crist pasqual: “Jo que era mort ara visc” (diumenge segon), els salvats que li canten un càntic de lloança (diumenge tercer), la visió de la comunitat del cel que ja ha passat la tribulació i que ja frueix de l’aigua de la vida (diumenge quart), el cel nou i la terra nova (diumenge cinquè) i la visió de la ciutat santa de Jerusalem (diumenge sisè).

En els evangelis, trobem com a fil conductor Crist, present en la seva comunitat, pel seu Esperit i amb una mirada a la vida sacramental d’aquesta comunitat, no només en el baptisme i la confirmació per Pasqua sinó també en l’eucaristia i en la reconciliació. Així doncs, en el primer diumenge contemplem l’escena de la tomba buida i la fe dels apóstols; en el segon diumenge, l’aparició de Jesús al cap de vuit dies, amb Tomàs i tot; en el tercer diumenge, contemplem l’escena de l’aparició al costat del llac i la pesca miraculosa; en el quart diumenge, la figura del bon pastor, del capítol 10 de sant Joan; en el diumenge cinquè, veiem el sopar de comiat de Jesús, amb el manament de l’amor fratern i en el sisè diumenge la promesa de l’Esperit.