La Litúrgia de l’Eucaristia: la Comunió

2 5 La ComunioAquesta part de la missa, centrada en la recepció del Cos i de la Sang de Crist, té el seu inici amb la recitació de l’oració del Senyor, o sigui, la pregària del Parenostre, que tota l’assemblea recita. Quan finalitza el Parenostre, el celebrant tot sol recita l’embolisme, una oració conclusiva demanant la pau i l’alliberament del mal tot esperant el retorn gloriós del Senyor. El poble respon amb una aclamació glorificant Déu.

Segueix una oració que, aparentment, té poc significat però que és molt simbòlica, ja que és la única oració de la missa que va dirigida directament a Jesús: “Senyor nostre Jesucrist, que diguéreu als apòstols…”. Acabada aquesta oració s’introdueix al ritu de la pau, on l’assemblea es dóna la pau de Crist.

Quan finalitza el gest de pau, té lloc el ritu de la fracció del Pa, tot trencant el Pa i mentrestant, l’assemblea canta o recita la lletania “Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món”. Quan el celebrant ha trencat a trossos el Pa consagrat, llença una partícula dins el calze, simbolitzant la unió mística del Cos i de la Sang de Jesucrist, tot i que també té un origen històric: en els primers segles del cristianisme, les comunitats estaven establertes principalment a les ciutats, però més tard anaren a viure fora de la ciutat i, per tant, els era més dificultós poder assistir a la missa presidida pel bisbe. A l’Església de Roma, en la missa papal, un diaca prenia del papa una partícula del pa consagrat i la portava a la comunitat de fora la ciutat i el prevere que presidia la celebració, posava dins el calze aquesta partícula consagrada pel papa per tal de simbolitzar que aquella eucaristia estava en plena comunió amb el bisbe de Roma.

Abans de combregar, el celebrant agafa amb una mà una partícula del pa consagrat i amb l’altra la patena o el calze i diu “Mireu l’Anyell de Déu…” i el poble respon “Senyor, jo no sóc digne…” i combrega primer el president de la celebració i després l’assemblea, tot fent una processó fins als peus del presbiteri, on reben l’eucaristia. Mentrestant, es canta algun cant, preferentment eucarístic.

Un cop ha finalitzat la processó per a rebre la comunió, és molt recomanable deixar uns moments de silenci per a la reflexió i pregària personal. Seguidament, el celebrant diu l’oració de postcomunió, seguida de la benedicció final, fent el senyal de la creu. La celebració acaba amb les paraules de comiat “Germans, aneu-vos-en en pau” i el poble respon “Donem gràcies a Déu”. I els ministres se’n tornen a la sagristia, mentre l’assemblea canta o es toca música instrumental.