Les lectures dels diumenges d’Advent

322 Lectures d'advent

Cicle A

Les primeres lectures d’aquest cicle són del profeta Isaïes que, amb el seu to poètic ens parla de la vinguda d’un Messies que ens portarà la pau i ens anima a caminar a la llum del Senyor (primer diumenge), que aquesta pau que portarà farà que tothom visqui en harmonia –fins i tot els antagònics- (segon diumenge), que anunciarà l’alegria del Senyor que ve i ens salvarà (tercer diumenge) i que el senyal que Déu donarà a aquestes promeses és que “la verge tindrà un fill i li posaran per nom Emmanuel, és a dir, Déu-amb-nosaltres” (quart diumenge).

Les segones lectures d’aquest cicle –a excepció del tercer diumenge, que és la carta de sant Jaume– són de sant Pau als romans. En totes elles tots dos apòstols fan una crida a la vigilància i a la paciència, ja que la salvació està a prop i cal revestir-se de Crist (primer i segon diumenges); la crida a la paciència perquè el Senyor ja és a prop (tercer diumenge) i finalment se’ns presenta que Jesús neix del llinatge humà, de David (quart diumenge).

Finalment, en els evangelis, contemplem per boca de Mateu la crida a estar atents, desperts i preparats perquè la vinguda del Senyor s’acosta (primer diumenge); la crida a la conversió per boca de Joan Baptista, per tal de preparar els camins del Senyor (segon diumenge); en el tercer diumenge Jesús fa un gran elogi de Joan i en el quart contemplem el somni de Josep en què l’àngel li anuncia el naixement de Jesús del sí virginal de Maria.

Cicle B

Les primeres lectures d’aquest cicle són d’Isaïes, a excepció del quart diumenge, que és del segon llibre de Samuel. En les lectures d’Isaïes hi trobem grans càntics poètics basats en la petició al Senyor que vingui a nosaltres per salvar-nos, malgrat la nostra realitat de pecat (primer diumenge); la petició de consol que demanem a Déu, que ve i ens reuneix com les ovelles al voltant del pastor i se’ns demana de preparar els camins del Senyor (segon diumenge); l’alegria desbordant després d’enumerar el projecte de Déu pel seu poble, basat l’anunci de la bona nova als qui pateixen, curar els cors adolorits, proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum i proclamar l’any de gràcia del Senyor (tercer diumenge). En el quart diumenge, la segona lectura de Samuel ens parla de David, al qual Déu li promet que la seva dinastia serà perpètua.

En les segones lectures, en el primer i segon diumenges sant Pau (primera carta als Corintis) i sant Pere (segona carta) –respectivament– ens fan una crida a l’espera de la manifestació de Jesucrist i a l’espera d’un cel nou i d’una terra nova, que no sabem quan vindrà. En el tercer diumenge sant Pau (primera carta als Tessalonicencs) fa una crida a l’alegria mentre esperem la vinguda del Senyor i en el quart diumenge també sant Pau (als Romans) anuncia que el misteri, que ha estat amagat durant segles, s’ha manifestat.

Finalment, en els evangelis, contemplem la crida a estar atents a la vinguda del Senyor, ja que no sabem quan vindrà (primer diumenge); la crida de Joan a aplanar els camins del Senyor (segon diumenge); l’anunci de Joan que ell no és el Messies ni és la llum, sinó un testimoni de la llum i que ell ha estat enviat per preparar el camí del Messies (tercer diumenge). En el quart diumenge contemplem per boca de Lluc l’anunci de l’àngel Gabriel a Maria que concebrà el Salvador del món.

Cicle C

En aquest cicle no llegim cap lectura del profeta Isaïes, sinó que contemplem fins a quatre personatges diferents: Jeremies, Baruc, Sofonies i Miquees. En el primer diumenge, Jeremies fa una crida a la confiança, ja que el Senyor farà germinar del llinatge de David un rebrot que ens portarà la salvació, la pau i la justícia. En el segon diumenge, Baruc anuncia el retorn dels desterrats a Sió i demana al poble que es tregui els vestits de dol i se’n posi de festa perquè retornen a la pàtria esperada. En el tercer diumenge, Sofonies invita el poble a l’alegria, ja que el Senyor ja ha cancel·lat el deute i vol ser el nostre rei i estar enmig nostre. I en el quart diumenge, Miquees anuncia que de Betlem sortirà el Messies, el cap de la casa d’Israel, que pasturarà amb la força del Senyor i alhora anuncia el naixement a partir d’una verge d’un fill que serà gran per tota la terra i que serà la nostra pau.

Pel que fa a les segones lectures, en el primer diumenge sant Pau en la seva primera carta als tessalonicencs els demana que continuïn en el camí recte perquè el Senyor els trobi sants i irreprensibles. En el segon diumenge, sant Pau escriu als filipencs amb els mateixos sentiments que en el diumenge anterior, és a dir, que segueixin actuant exemplarment perquè Déu els trobi sants i irreprensibles. En el tercer diumenge tornem a veure la carta als filipencs en què en aquesta ocasió sant Pau els fa una crida a estar alegres perquè el Senyor ja és a prop. Finalment, en el quart diumenge llegim la carta als Hebreus, en què contemplem l’actitud del Fill de Déu en el mateix moment de la seva encarnació: “Aquí em teniu, Déu meu, per fer la vostra voluntat”, que serà acomplerta en la seva entrega a la creu.

En els evangelis d’aquest cicle contemplem un discurs de Jesús anunciant fenòmens còsmics que precediran la fi del món i alhora fa una crida a alçar el cap ben alt perquè és en aquest moment en què serem alliberats (primer diumenge); contemplem també la figura de Joan Baptista a partir de les referències que en fa el llibre d’Isaïes (segon diumenge); també veiem com Joan Baptista exhorta a la gent a preparar-se per la vinguda del Messies amb un programa exigent (tercer diumenge) i finalment contemplem la visita de Maria a la seva cosina Elisabet (quart diumenge).