El Matrimoni

4 8 matrimoni

En el sagrament del Matrimoni, l’Església confessa i celebra l’aliança d’amor entre Crist i l’Església en l’amor dels esposos. Expressa, alhora, que l’amor el rebem de Déu en l’altre; així, l’altre es converteix, en la seva diversitat i llibertat, en un do de Déu per a mi. Això se significa en el moment del consentiment dels nuvis i en el moment de rebre la benedicció de Déu. En concret, el sagrament del Matrimoni és un do de Déu, el do de ser amb l’altre un de sol en l’amor rebut i donat, sense deixar de ser el que cadascú és.

El do de Déu queda segellat en la comunió de vida, que crea l’amor lliurement promès i professat entre tots dos esposos, en el qual Déu s’implica perquè tingui èxit, doni fruit i sigui signe i instrument del seu amor manifestat plenament en el seu Fill Jesucrist per obra de l’Esperit Sant. Certament, l’amor de Déu envigoreix i fa créixer l’amor dels esposos, amb l’esperança certa que res ni ningú no pot separar-los de l’amor de Déu vessat en els seus cors i una vegada per sempre en Jesucrist i en l’Esperit.

L’amor esponsal de Jesús per la seva Esposa, l’Església, és fonament visible i exemple de l’amor esponsal entre marit i muller cristians. Jesús ressuscitat és l’espòs que surt a rebre la humanitat perquè sigui la seva esposa en l’Església. Ara i aquí, l’Església confessa i celebra que “el Salvador dels homes i Espòs de l’Església, per mitjà del sagrament del Matrimoni, surt a l’encontre dels esposos cristians”.

Com se celebra el Sagrament del Matrimoni

Es pot celebrar sigui dins la celebració de l’Eucaristia, sigui fora de la celebració eucarística.

La celebració s’inicia amb una benvinguda i una oració col·lecta, com és costum en totes les celebracions litúrgiques. A continuació té lloc la Litúrgia de la Paraula. Finalitzada la homilia, té lloc el Ritu propi del Matrimoni. S’inicia amb un interrogatori per part del ministre ordenat als nuvis i segueix amb el consentiment, començant primer el nuvi i seguint després la núvia. Un cop fet el consentiment, hi ha la benedicció i entrega dels anells.

A continuació, hi ha la pregària dels fidels. Si hi ha Eucaristia, segueix la Litúrgia de l’Eucaristia fins a l’embolisme del Parenostre. Si no hi ha Eucaristia, té lloc la benedicció nupcial, que en el cas que hi hagi missa es fa just després de l’embolisme del Parenostre.

Acabada la benedicció nupcial, si hi ha missa segueix com de costum i si no n’hi ha es resa el Parenostre, seguit de la benedicció final.

Acabada la celebració, té lloc la signatura per part dels nuvis, testimonis i ministre ordenat.

Coses a tenir en compte

El ministre del sagrament del matrimoni, a diferència dels altres sagraments, són els propis nuvis. El ministre ordenat actua com a testimoni qualificat.

Cal mirar que sigui una veritable celebració litúrgica i no una mera celebració social. Per això cal vetllar per una adequada ornamentació i uns cants adequats, així com fer que la Paraula de Déu tingui el relleu que li correspon davant altres possibles escrits no bíblica, de tal manera que es vegi ben clar que celebrem un sagrament i no només una festa social.