L’Ofici de Lectura

5 2 ofici de lectura

L’Ofici de Lectura facilita al poble de Déu, i més particularment als qui són consagrats al Senyor d’una manera especial, l’oportunitat d’una meditació més abundosa de la Sagrada Escriptura i de les pàgines millors dels autors espirituals. Si bé la lectura continuada de la Sagrada Escriptura en la missa és ara més rica que abans, el tresor de revelació i tradició de l’Ofici de Lectura serà també de gran profit espiritual per als qui el celebrin.

L’oració ha d’acompanyar “la lectura bíblica perquè sigui un veritable col·loqui entre Déu i l’home, ja que quan preguem, parlem amb Déu, i l’escoltem, quan llegim les paraules inspirades”; per això, l’Ofici de Lectura consta de salms, himne, oració i altres fórmules, de manera que té l’índole de veritable pregària.

L’Ofici de Lectura, d’acord amb la constitució Sacrosantum Concilium, “encara que en el cor conservi el caràcter de lloança nocturna, ha de ser acomodat de manera que pugui ser recitat en qualsevol hora del dia, tingui menys salms que en l’oració anterior i, en canvi, les lectures siguin més llargues”. Finalment, pot ser recitat l’Ofici de Lectura a qualsevol hora del dia, fins i tot durant les hores nocturnes del dia precedent, un cop resades les Vespres.

Estructura

Si l’Ofici de Lectura precedeix els Laudes, es diu abans l’Invitatori. Altrament, es comença pel vers: “Sigueu amb nosaltres” amb el “Glòria al Pare. Com era”, i, fora del temps de Quaresma, amb l’al·leluia. Després es canta l’himne, que, en el temps de durant l’any, s’escull, o bé de la sèrie nocturna o bé de la sèrie diürna, d’acord amb l’hora real.

Es recita a continuació la salmòdia, que consta de tres salms, o de tres fragments de salms, quan serien massa llargs. En el Tridu Pasqual, els dies dintre les octaves de Pasqua i de Nadal i en les solemnitats i les festes, hi ha salms propis amb les seves pròpies antífones. Els diumenges i les fèries es diuen els salms i les antífones del dia corresponent al cicle de les quatre setmanes. En les memòries dels sants, si no tenen salms o antífones propis, es diuen també els del dia corresponent al cicle de les quatre setmanes. El vers, com és costum, es diu abans de les lectures, com una transició dels salms a l’audició de la Paraula de Déu.

Hi ha dues lectures: la primera és bíblica, l’altra és de les obres dels Pares o dels Escriptors eclesiàstics, o hagiogràfica. Després de cada lectura es diu el responsori.

La lectura bíblica és la que figura en el propi del temps, i en les solemnitats i les festes, la lectura bíblica és del propi o del comú.

La lectura segona amb el seu responsori es pren del llibre de la Litúrgia de les Hores o del Leccionari facultatiu. Ordinàriament és la que correspon al temps. En les solemnitats i les festes dels sants, es llegeix la lectura pròpia hagiogràfica; si no n’hi ha, es diu la segona lectura del comú respectiu. En les memòries dels sants no impedides, la lectura hagiogràfica ocupa també el lloc de la lectura segona del temps.

Quan una memòria cau en el temps de Quaresma, se celebra com a commemoració. Aleshores, després de la segona lectura, s’hi afegeix una tercera, que és la patrística o la hagiogràfica de la memòria.

Els diumenges, fora de la Quaresma, els dies dintre les octaves de Pasqua i de Nadal i en les solemnitats i les festes, després de la lectura segona, amb el seu responsori, es diu l’himne “Oh Déu us lloem”. Aquest himne s’omet en les memòries i en les fèries.

L’Ofici de Lectura s’acaba normalment amb l’oració pròpia del dia i, almenys en la celebració comunitària, amb l’aclamació: “Beneïm el Senyor”, i la resposta: “Donem gràcies a Déu”.