Lectures dels diumenges de Quaresma

 342 Les lectures de quaresma
Cicle A

Les lectures d’aquests cinc diumenges de Quaresma més el Diumenge de Rams, tenen una organització molt pensada: en primer lloc, les primeres lectures ens presenten sis etapes –una per a cada diumenge– de la Història de la Salvació vistes en una dinàmica interna: en el primer diumenge, la creació còsmica i el pecat d’Adam i Eva; en el segon, la vocació d’Abraham, amb què comença el poble escollit; en el tercer, la marxa d’Israel pel desert, camí de la plena llibertat; en el quart, la unció de David com a rei d’aquest poble; en el cinquè, la visió d’Ezequiel dels sepulcres oberts i finalment, en el Diumenge de Rams, el Servent de Jahvè que es lliurarà per salvar tothom.

En el cas de les segones lectures, cal dir que no tenen una continuïtat interna entre si, sinó que més aviat, són l’homilia de tota la litúrgia de la Paraula. Aquests passatges apostòlics de sant Pau volen aplicar a la nostra vida el missatge de les altres lectures, o sigui, que la Història d’Israel o la de Crist siguin també de debò la nostra pròpia Història de Salvació. I el Diumenge de Rams, llegim l’himne de sant Pau als filipencs, que ens parla de la “kènosi” (abaixament) de Jesucrist.

Pel que fa als evangelis, en el primer diumenge i en el segon diumenge de Quaresma, en els tres cicles llegim la mateixa temàtica: així, en el primer diumenge contemplem les temptacions de Jesús en el desert i en el segon, la Transfiguració a la muntanya del Tabor.

El que sí que varia és a partir del tercer diumenge. En el Cicle A els evangelis fan referència al baptisme, a la preparació dels catecúmens: en el tercer diumenge contemplem el passatge de Jesús i la Samaritana, que cerca l’aigua viva; en el quart diumenge, el cec de naixement guarit per Jesús i en el cinquè diumenge contemplem l’escena de la resurrecció de Llàtzer per part de Jesús. En el diumenge de Rams, llegim en la benedicció dels rams l’entrada de Jesús a Jerusalem segons sant Mateu i a la missa llegim la lectura de la passió segons el mateix evangelista Mateu.

Cicle B

En aquest cicle, en les primeres lectures, el tema de fons és l’aliança de Déu amb els homes: en el primer diumenge, l’aliança amb Noè; en el segon, el sacrifici d’Abraham; en el tercer, la Llei que Déu dóna a Moisès; en el quart, la crisi del exili a Babilònia, per tal de purificar-se i retornar a la terra promesa; en el cinquè, una nova aliança que ens anuncia el profeta Jeremies i, el Diumenge de Rams, el Càntic del Servent de Jahvè.

En el cas de les segones lectures, la majoria fan referència al text de la primera lectura: en el primer diumenge, ens parla del baptisme i en el segon, la figura del Fill crucificat. En els altres diumenges, sant Pau ens exhorta a contemplar Crist a la creu. El Diumenge de Rams, llegim l’himne de sant Pau als filipencs, que ens parla de la “kènosi” (abaixament) de Jesucrist.

Com hem dit en parlar del cicle A, en el primer diumenge veiem les temptacions de Jesús i en el segon diumenge la Transfiguració de Jesús. A partir del tercer diumenge contemplem el misteri de la mort i de resurrecció de Jesús: en el diumenge tercer, Jesús declara l’abolició del temple visible de Jerusalem, i es presenta ell mateix, ressuscitat d’entre els morts, com a lloc veritable d’encontre entre Déu i l’home; en el diumenge quart se’ns presenta la mort i la resurrecció com a glorificació i com a mostra suprema de l’amor que Déu té per al món, que és un do de salvació, que assoleix tothom qui cerca la llum, tothom qui creu; en el cinquè diumenge veiem la imatge del gra de blat, que ha de morir a la terra per a donar fruit, és a dir, la vida que brolla a partir de la mort. Finalment, en el Diumenge de Rams contemplem en primer lloc l’entrada de Jesús a Jerusalem segons el relat de Marc i en la missa la lectura de la passió de Crist segons sant Marc.

Cicle C

En les primeres lectures, se’ns presenten les grans etapes de la Història de la Salvació: en el primer diumenge, el nucli de la fe d’Israel, presentat com a memorial litúrgic, segons ens relata el llibre del Deuteronomi; en el segon, l’aliança ritual de Jahvè amb Abraham, amb la promesa de la terra i de la descendència incomptable; en el tercer, l’èxode, moment central de la història d’Israel, la missió de Moisès i la revelació del nom de Déu; en el quart, l’arribada a la terra promesa, amb la celebració joiosa de la pasqua nova; en el cinquè, l’anunci del retorn de l’exili i en el Diumenge de Rams, el Servent de Jahvè.

Les segones lectures d’aquest cicle són, com sempre fa sant Pau, exhortacions per a viure cristianament: el nucli de la fe cristiana, viure com a transfigurats, la salvació de Crist com a nou èxode, Crist, gran reconciliador, transformació i incorporació a Crist. En el cas del Diumenge de Rams, llegim l’himne de sant Pau als filipencs, que ens parla de la “kènosi” (abaixament) de Jesucrist.

Les temptacions i la Transfiguració són els evangelis del primer i segon diumenge de Quaresma, respectivament. A partir de la setmana tercera, la temàtica és la conversió i la misericòrdia: així, en el tercer diumenge contemplem la crida de Jesucrist a la conversió; en el quart, la paràbola del pare misericordiós que acull tots els fills (“el fill pròdig”); en el cinquè, Jesús misericordiós amb una dona adúltera. Finalment, en el diumenge de Rams, contemplem l’entrada a Jerusalem i la passió segons sant Lluc.