Les festes del sants

317 Les festes dels santsA més dels temps litúrgics, dintre l’any litúrgic hi ha també un altre nivell de celebracions, que són les festes de la Mare de Déu i dels sants, i algunes altres festes referides a esdeveniments o devocions específiques. És el que s’anomena el Santoral.

Era costum a Roma recordar els difunts amb reunions familiars entorn de les seves tombes en dies determinats. I va ser aquest costum el que va fer néixer el culte a aquells cristians i cristianes que havien donat la vida per la seva fe. Com feien les famílies amb els seus difunts, la família cristiana es reunia entorn de la tomba del màrtir sobretot en l’aniversari del martiri, que era el seu definitiu naixement a la vida de Déu, i allà celebraven l’Eucaristia. I a partir d’aquí, es van anar elaborant calendaris dels aniversaris del martiri per a les comunitats locals a les quals pertanyien aquells màrtirs; i, quan es tractava de màrtirs especialment coneguts i rellevants, la seva celebració s’incorporava també als calendaris d’altres comunitats fora del lloc on havien mort.

A poc a poc, també, van passar a ser commemorats igualment aquells cristians que, sense haver mort violentament en les persecucions, havien patit exili, tortures o presó a causa de la fe. I després, quan es van acabar les persecucions, aquesta commemoració es va estendre als que havien dedicat plenament la vida a Déu, com és el cas dels ascetes o les verges, i també als que havien estat bons guies de la comunitat cristiana, com és el cas de determinats bisbes. I així, a poc a poc, es van anar construint els calendaris dels sants propis de cada lloc, als quals s’afegien els sants més rellevants i coneguts d’altres llocs, fins que amb el temps es va fer un calendari universal de tota l’Església.

Juntament amb el culte dels màrtirs va néixer també, encara que una mica més tard, el culte a la Mare de Déu. Maria, certament, ja era invocada pels cristians de manera espontània des de ben antic, com mostren diverses inscripcions que s’han trobat, i el seu record era també present en les celebracions del Nadal. Però serà a partir del concili d’Efes, el concili que donarà formalment a Maria el títol de Mare de Déu, celebrat l’any 431, que aquest culte rebrà un impuls decisiu i s’anirà concretant amb diverses festes que s’incorporaran també al calendari.

I encara s’afegiran també al calendari, en diverses  ocasions i per diversos motius, altres tipus de festes, com poden ser la Transfiguració del Senyor, o la Presentació de Jesús al temple. O, també, l’aniversari de la dedicació de la pròpia església, o de la catedral diocesana.

I així s’anirà configurant, fins al dia d’avui, el Santoral o Calendari dels Sants que nosaltres celebrem.