Les lectures dels diumenges de durant l’any

372 les lectures de diumenge

Les lectures dels diumenges de durant l’any, a diferència dels temps forts –que estan triades per destacar allò que se celebra en aquell temps– segueixen el criteri de la “lectura contínua”, és a dir, que els evangelis es llegeixen de manera seguida, tal i com l’evangelista els va escriure, de manera, que enllacem el diumenge el relat del diumenge anterior. I els llegim en tres anys o cicles: l’anomenat cicle A, en què llegim l’evangeli de Mateu; el cicle B, en què llegim l’evangeli de Marc; i el cicle C, en què llegim l’evangeli de Lluc. L’evangeli de Joan es llegeix en general en els temps de Quaresma i Pasqua.

Cal dir que en aquesta lectura continuada a vegades se’n salten trossos, per no repetir escenes que ja surten en altres anys o perquè aquells relats es llegeixen en un temps litúrgic específic (com ara les temptacions o la transfiguració, que es llegeixen a la Quaresma). I, en el cas de l’evangeli de Marc, que és molt curt, s’hi intercalen a més durant alguns diumenges els fragments del capítol sisè de l’evangeli de Joan, que és el discurs de Jesús que es presenta com el Pa de vida.

En el cas de l’evangeli de Mateu, tenim un escrit que, prenent com a referent l’escrit de Marc, incorpora una colla d’ensenyaments que Marc no recollia i ampli així amb noves riqueses el coneixement de Jesús, com són el sermó de la muntanya amb les benaurances, les paràboles, etc. Se’ns vol dir que la fe es basa en paraules però en consonància amb els fets. És un text en què es nota que l’autor està vinculat al judaisme, i vol fer-nos veure que Jesús és l’enviat de Déu per complir les esperances d’Israel.

En l’evangeli de Marc, ens trobem amb el relat evangèlic més curt. És un escrit breu, àgil, en el qual es recullen, sobretot, fets i actuacions de Jesús, i pocs ensenyaments. I a través d’aquests fets i actuacions ens mostra un home totalment llançat al servei dels altres, que proclama que la força de Déu es fa present en l’amor i no en el poder, fins al punt de donar la vida. I ens diu que aquest home és el Messies, el Fill de Déu, al qual hem de buscar i trobar.

I en l’evangeli de Lluc, trobem un text que parteix del relat de Marc, si bé incorpora ensenyaments d’altres fonts, entre els que destaquen les escenes del bon samarità, el fill pròdig i Zaqueu. Ell ens presenta una Bona Nova de misericòrdia, d’alegria, d’humanitat, d’atenció als pobres, de pregària confiada.

Pel que fa a la primera lectura dels diumenges de durant l’any, està triada en funció de l’evangeli que es proclamarà. La lectura ens presenta un relat de l’Antic Testament que tingui relació amb l’evangeli que llegirem i ens hi introdueix. Pot ser una escena de l’Antic Testament, una profecia que anunciï allò que va fer Jesús, o una explicació que ajudi a comprendre allò que llegirem a l’evangeli.

Finalment, la segona lectura no està triada en funció de l’evangeli, sinó que són una selecció de fragments de les cartes de sant Pau i de les altres cartes apostòliques, de manera més o menys continuada. És com un acompanyament de la lectura evangèlica, si bé sense tenir-hi relació.