Què és un sagrament

4 1 que es un sacramento

Un sagrament és un signe visible d’una realitat invisible (el do de l’amor de Déu), però alhora és una confessió de fe (és a dir, un memorial de l’obra de l’amor de Déu en la història) i una promesa (és a dir, una penyora del Regne de Déu inaugurat i esperat). Cada sagrament, amb uns ritus i unes pregàries (d’una manera visible) expressa el que creiem i anticipa el que esperem, de manera que esdevé una icona del Regne inaugurat i esperat. El llenguatge simbòlic de tota l’acció sacramental el rebem de l’Església i s’emmarca dins el dinamisme de l’Esperit Sant; així queda ben clar que els sagraments no ens els fem ni es fan per art de màgia.

És un do de l’amor de Déu Pare a la humanitat des de l’Església i per mitjà del seu Fill Jesucrist i amb la força de l’Esperit Sant. Un do que es visualitza amb uns gestos i unes paraules, que esdevenen ritus i pregàries. Els sagraments ens relacionen amb el Pare, amb el Fill i amb l’Esperit Sant; també amb tota l’Església.

I aquest do de Déu esdevé regal per la seva visibilitat en ritus i en pregàries, que tenen com a autors invisibles les dues mans amb què actua Déu Pare en la història, és a dir, el seu Fill Jesucrist i l’Esperit Sant. L’autor visible és l’Església, una visibilitat manifestada en els qui han rebut el sagrament de l’Orde i en els qui han rebut els sagraments de la iniciació cristiana. I la fe dels qui reben els sagraments acull i confessa aquest regal de l’amor de Déu a la humanitat, que fa a través de l’Església, el poble que el Pare s’ha escollit perquè sigui el signe i instrument de la unitat de tota la humanitat amb la Santíssima Trinitat.

Els sagraments de l’Església ens concedeixen anticipadament el que esperem des de la fe, atès que la fe ens fa “conèixer realitats que no veiem” (He 11,1). No es tracta de màgia, per això els sagraments són rebuts de l’Església i en el seu si. Per això els sagraments s’emmarquen dins del teixit de la fe que vincula esdeveniment i promesa. La fe, però, no fa el sagrament, però reconeix la realitat nova que tastem.

Alhora, els sagraments ens situen en l’esdeveniment pasqual de Crist i ens fan tastar les promeses que Déu Pare ens ha regalat en la mort i resurrecció del seu Fill amb el do de l’Esperit Sant.

Finalment, els sagraments de l’Església apareixen com a narracions de l’obra de l’amor de Déu manifestat, un cop per sempre, en la mort i resurrecció i ascensió al cel de Jesucrist i en el do de l’Esperit sant. Però també com a tast del mateix esdeveniment narrat i fet present; en efecte, assaborim el mateix do de l’amor de Déu i anticipem el Regne regalat en Jesús i en l’Esperit.